residus@caib.es

FAQS. Comerç

Bloc 1: Restriccions a la venda de productes

NO, excepte els compostables certificats i els recipients que tinguin consideració legal d’envàs.

Quan es destinen per a ús comercial: vendre aliments i begudes. És important tenir en compte que la Llei estatal d'envasos (11/1997) estableix que tots els envasos que es posen en el mercat han de formar part d'un sistema de responsabilitat ampliada del productor (SRAP) de residus d'envasos.


Això implica que els fabricants i/o distribuïdors de plats, tassons i safates alimentàries d'un sol ús de plàstic només poden comercialitzar, a les Illes Balears, els seus recipients si formen part d'un SRAP d'envasos autoritzat, com per exemple Ecoembes.

A partir del 20/03/2021 (Llei balear de residus 8/2019):

  1. Canyetes de begudes, bastonets per a les orelles i els bastonets per a caramels d’un sol ús que no estiguin fets de material compostable, certificat per la norma UNE EN 13432:200.
  1. Bosses lleugeres fetes de qualsevol tipus de plàstic (inclòs el d’origen biològic).
  1. Bosses de plàstic molt lleugeres, excepte les compostables i només per a usos alimentaris, d’higiene o seguretat.

 

A partir del 03/07/2021 (Llei balear de residus 8/2019 + Directiva de plàstics d’un sol ús 2019/904):

  1. Plats, coberts i agitadors de begudes de qualsevol tipus de plàstic (inclòs el compostable).
  1. Canyetes de begudes i bastonets per les orelles que no estiguin fets de material compostable no plàstic, certificat per la norma UNE EN 13432:2001. És a dir, només es podran vendre aquests productes si estan fets de cel·lulosa compostable
  1. Bastonets de plàstic destinats a subjectar globus comercials.
  1. Recipients d'aliments fets de poliestirè expandit que estiguin destinats per al consum immediat d'aliments (in situ o per a portar), en el mateix recipient i sense cap preparació posterior. Queden exempts d'aquesta regulació els recipients per a begudes, els plats i envasos i embalatges que continguin aliments.
  1. Els recipients i tassons per a begudes fets de poliestirè expandit, inclosos les seves tapes i taps.

Aquells que continguin microplàstics afegits de manera intencionada, que s’alliberin inevitablement en el medi ambient i pels quals existeixen alternatives.

 

En aquest sentit, es tindrà en compte la proposta de restricció de l’Agència Europea de Substàncies i Mescles Químiques (ECHA), que es pot consultar en la pàgina web d’aquest organisme, avançant la seva aplicació per a aquells productes per als quals l’ECHA considera viable l’eliminació de microplàstics afegits des de 2020.

 

Així, de manera immediata, a partir del 20 de març de 2021, queda prohibida la venda i distribució de productes cosmètics d’aclarit i productes de manteniment i neteja de la llar que continguin microperles afegides.

Microplàstics emprats en productes amb finalitats abrasius, per a exfoliar, polir o netejar

Definicions de l'Agència Europea de Substàncies i Mescles Químiques (ECHA):

Producte cosmètic: qualsevol substància o mescla destinada a ser posada en contacte amb les parts externes del cos humà (epidermis, sistema capil·lar, ungles, llavis i òrgans genitals externs) o amb les dents i les membranes mucoses de la cavitat bucal, amb la finalitat exclusiva, o principal, de netejar, perfumar, canviar l'aparença, protegir, mantenir en bon estat o corregir les olors corporals.

Productes cosmètic d'aclarit: producte cosmètic destinat a eliminar-se després de la seva aplicació sobre la pell, el cabell o de les membrana mucoses

Exemples de productes cosmètics d’aclarit que contenen microperles: exfoliants facials, sabons, pastas i blanquejadors de dents, etc. 

Exemples de productes de manteniment i neteja de la llar que contenen microperles: netejadors de superfícies dures, de bany, d’acer inoxidable, etc.

A partir del 20 de març de 2021:

  1. Les versions no reutilitzables i no recarregables de cartutxos i tòners d’impressora i fotocopiadora 
  2. Els encenedors que no garanteixin almenys 3.000 enceses, tenint en compte els criteris de les normes EN 13869 i ISO 9994.

 

A partir del 20 de març de 2025:

  1. Maquinetes d’afaitar que no siguin recarregables. A més, aquestes han d’estar  fabricades amb materials reciclables. Queden exemptes d’aquesta regulació les maquinetes d’ús sociosanitari

Bloc 2: Gestió dels residus

Principals: paper, metall,  plàstic,  vidre i matèria orgànica. 

Específics: podes, tèxtils, olis vegetals, aparells elèctrics i electrònics,  voluminosos, residus amb característiques de perillositat (pintures, netejadors, olis, bateries, líquids inflamables, plaguicides, etc.) i residus de construcció i demolició.

L’incompliment de les obligacions de separació en origen així com l’entrega en condicions que impedeixin o dificultin el tractament i valorització posterior tenen consideració d’infracció lleu. Aquestes infraccions se sancionen amb multes de fins a 900 € (fins a 9.000 € si es tracta de residus perillosos).

Mitjançant bosses compostables, d’acord amb la norma UNE EN 13.432:2001. Existeixen bosses compostables de gran capacitat: 50, 70, 100 litres, etc., en cas que es necessitin

Per a la recollida i tractament dels residus no perillosos generats per l'activitat pròpia del teu establiment pots contractar un gestor privat de residus o, en cas que existeixi, acollir-te al sistema públic (municipal) de recollida i gestió de residus comercials.

És important tenir en compte que els ajuntaments poden imposar la incorporació dels productors de residus comercials al seu sistema de recollida i gestió, per qüestions d'eficiència.

Per a la recollida i tractament dels residus perillosos hauràs de contractar un gestor privat de residus.

Bloc 3: Envasos secundaris

Envàs dissenyat per a constituir en el punt de venda una agrupació d’un nombre determinat d’unitats de venda, tant si serà venut com a tal a l’usuari o consumidor final, com si s’utilitza únicament com a mitjà per a reaprovisionar les lleixes (prestatgeries de supermercat) en el punt de venda; pot separar-se del producte sense afectar les característiques d’aquest. Definició de la Directiva 94/62/CE, d’envasos i residus d’envasos.

Els de les begudes: aigua, sucs, llet, lactis bebibles i refrescants (orxata, batuts, begudes xocolatades), begudes refrescants, energètiques i gasoses, alcohòliques i no alcohòliques, licors, vins i cerveses.

 

No es veuen afectats altres productes distints a les begudes envasades, com olis, salses, ni altres aliments que es poden beure (sopes, brous i cremes, gaspatxo, iogurts,...).

Tal com estableix la Instrucció tècnica 1/2021.

A partir del 20 de març de 2021, NO es poden comercialitzar, en cap cas, llaunes i botelles de begudes subjectes amb anelles de plàstic de qualsevol tipus.

Tal com estableix la Instrucció tècnica 1/2021.

A partir del 20 de març de 2021, NO es poden distribuir envasos secundaris de begudes envasades que no estiguin fets de cartró o material compostable, d’acord amb la norma UNE-EN 13432:2001. Aquesta circumstància s’ha de posar en coneixement de distribuïdors i consumidors amb el marcatge conforme a la normativa comunitària que s’aprovi. 

 

Per aquests envasos col·lectius secundaris de begudes envasades, per a casos concrets i davant petició motivada i ambientalment justificada, es podrà considerar puntualment i alternativament l'ús de:

 

  1. a) Plàstic que contingui almenys un 50% de plàstic reciclat i no fragmentable, certificat mitjançant norma UNE-EN 15343:2008. Fins a 1 de gener de 2022, en què serà d'aplicació l'anterior percentatge, aquest serà al menys del 30% i s'incrementarà al 70 % a partir d'1 de gener de 2024. 

 

  1. b) Plàstic que contingui almenys un 50% de plàstic d'origen biològic (bioplàstic), certificat mitjançant la norma UNE-CEN/TS 16137:2012. Fins a 1 de gener de 2022, en què serà d'aplicació l'anterior percentatge, aquest serà al menys del 30% i s'incrementarà al 70 % a partir d'1 de gener de 2024. 

 

  1. c) Plàstic que estigui fet, amb almenys un 50%, de matèries primeres renovables (bioplàstic) i/o provinents del reciclatge químic de plàstics (oli de piròlisi), sempre que això es certifiqui mitjançant un esquema de certificació basat en la traçabilitat i balanç de masses, com per exemple la certificació ISCC Plus. Fins a 1 de gener de 2022, en què serà d'aplicació l'anterior percentatge, aquest serà al menys del 30% i s'incrementarà al 70 % a partir d'1 de gener de 2024. Els envasos que facin ús d'aquesta excepció indicaran de forma fàcil i visible per al consumidor que s'utilitza plàstic reciclat i el seu percentatge. 

 

En aquests envasos col·lectius secundaris, excepcionalment i justificadament, es permetrà la incorporació d'altres materials, sempre que això sigui una part no significativa del conjunt de l'envàs i obeeixi a motius per garantir la seva integritat.

Enviant un document de declaració responsable a la Direcció General de Residus i Educació Ambiental. En el següent enllaç disposa del model de sol·licitud que s'ha d'emplenar:

http://www.caib.es/govern/sac/fitxa.do?codi=4607792&coduo=919&lang=ca 

Sí, en el cas dels de plàstic. S'ha d'indicar, de manera clara i visible, el tipus i el percentatge de plàstic utilitzat

Bloc 4: Sistemes de Responsabilitat Ampliada del Productor

Des del 22 de febrer de 2019 

Envasos industrials i comercials (envasos secundaris, productes en formats especials, de mida gran, etc.), que estan exclosos d’aquesta obligació per la Llei 11/1997, d’envasos i residus d’envasos. 

En el següent enllaç (https://cutt.ly/sk1FMOw) es troba la nota informativa que explica, detalladament, les opcions de sistema de responsabilitat ampliada del productor (SRAP) per a complir amb la llei 8/2019 (article 28.1), així com la tramitació que s'ha de seguir en cada cas.

A partir del 20 de març de 2021 

Càpsules d’un sol ús no compostables i encenedors d’usar i llençar de més de 3.000 enceses.

A partir del 20 de març de 2025

Maquinetes d’afaitar reutilitzables que no siguin d’ús sociosanitari.

Els fabricants, importadors o distribuïdors dels anteriors productes i envasos han d’organitzar un sistema individual o col·lectiu que garanteixi, i acrediti davant del Govern de les Illes Balears, el seu reciclatge correcte i el compliment dels objectius de la Llei (article 2.2). L’òrgan competent en matèria de residus del Govern de les Illes Balears autoritzarà i registrarà aquests sistemes de responsabilitat ampliada del productor.

Els fabricants, importadors o distribuïdors d’envasos comercials i industrials també poden optar per incorporar-se a SRAPs d’envasos que ja estiguin creats.

Subministrar a l’òrgan competent en matèria de residus del Govern de les Illes Balears, durant el primer trimestre de cada any, informació sobre: els residus gestionats, la relació d’entitats o empreses que els constitueixen i de les que hagin contractat per a la gestió dels residus o, si és el cas, d’entitats locals que realitzin la gestió dels residus, i un informe dels pagaments a entitats o empreses en relació amb aquestes activitat.

Prendre com a referència de les dades relatives a població de les Illes Balears les elaborades per l’Institut Balear d'Estadística (IBESTAT), en la darrera revisió que n’hagi fet, de l’IPH (índex de pressió humana) per al període corresponent, en els acords o convenis signats per les administracions públiques de les Illes Balears. Aquestes dades seran la referència per a qualsevol qüestió relacionada amb els ingressos que s’hagin de percebre.

Complir els objectius de recollida i reciclatge prevists pels plans i programes de prevenció i gestió de residus establerts per les administracions públiques de les Illes Balears.  

Subministrar les dades individualitzades dels productes, o envasos, posats en el mercat de les Illes Balears pels productors als quals representin, de manera desagregada dels totals nacionals.

Han de sufragar tots els costs del cicle de gestió de tots els residus d’envasos destinats a valorització, inclosa la part proporcional pels residus d’envasos recollits no selectivament i dels procedents de la neteja viària i d’altres espais com les platges.

Almenys cada dos anys, des del 29 de febrer del 2019, han de dur a terme una caracterització suficient, representativa i estadísticament significativa en l’àmbit territorial de les Illes Balears, dels residus dipositats per la ciutadania en els contenidors habilitats per a la recollida selectiva dels residus d’envasos, per tal d’acreditar els percentatges d’envasos i altres materials dipositats, el contingut en impropis i el compliment d’objectius. Aquestes dades es contrastaran amb les caracteritzacions que puguin dur a terme les administracions locals, insulars o autonòmiques.

A partir de l'any 2021, en cas que no es compleixin els objectius marcats per la Llei 8/2019 de residus i sòls contaminats, de les Illes Balears, especialment el de l'article 2.b: Augmentar, abans de l’any 2021, com a mínim, fins a un 50% del pes i per a cada fracció, la preparació per a la reutilització i el reciclatge conjuntament de materials com paper, metalls, vidre, plàstic i bioresidus dels residus domèstics i comercials. Aquest percentatge haurà de ser d’un 65% l’any 2030.

Bloc 5: Estudis de minimització de residus

Són informes, realitzats per grans productors de residus, en els quals es recullen mesures per a reduir els residus generats

Aquells que generin més de 10 tones a l'any de residus perillosos o que generin més de 1.000 tones a l'any de residus no perillosos.

A la Direcció General de Residus i Educació Ambiental de la Conselleria de Medi Ambient i Territori del Govern de les Illes Balears, cada quatre anys. També s'ha de presentar a les administracions competents per a rebre els permisos, ambientals i d'activitats, necessaris per a l'exercici de l'activitat.

El contingut de l’estudi ha d’incloure, com a mínim, les dades següents: a) Dades d’identificació de l’empresa i del centre productor. b) Identificació dels residus generats (codi LER). c) Relació de cada tipus de residu amb el procés productiu que els genera. d) Quantificació dels residus generats per unitat de producció de béns o serveis associats. e) Identificació i selecció de mesures per minimitzar els residus quantificats i proposta d’índexs que s’han d’utilitzar per fer-ne el seguiment. f) Avaluació de la viabilitat tècnica i econòmica de les mesures seleccionades. g) Planificació de la implantació de les mesures i dels objectius que s’han d’assolir en els quatre anys següents. h) Grau de compliment dels objectius en els quatre anys previs, a excepció de si es presenta per primera vegada.

En aquest estudi, els productors també estan obligats a especificar-hi la quantitat d’envasos que han reutilitzat, el percentatge que això suposa respecte del total d’envasos que utilitzen, les mesures que es proposen per augmentar el nombre d’envasos reutilitzats i l’objectiu d’augment dels percentatges esmentats per als propers anys fins a assolir l’objectiu previst en aquesta llei d’una reducció d’un 10%, respecte de l’any 2010, per a 2020 i d’un 20% per a 2030.

Bloc 6: Altres

Per norma general, quan s’acrediti que compleix amb la norma europea UNE EN 13432:2001. Aquesta certificació garanteix que tots els components del producte (el propi material, colors, etiquetes, coles i, en cas de productes d’envasat, residus del contingut) es poden compostar només en condicions industrials. 

Cal tenir en compte que també existeix la certificació “OK compost Home”, que garanteix que el producte és compostable en condicions domèstiques.

No es podran usar productes alimentaris en format monodosis dins dels establiments d'hostaleria i restauració. 

Per “productes alimentaris en format monodosis” s'entenen aquells envasos amb un volum inferior a 200 ml que s'utilitzen per a contenir aliments i begudes que es consumeixen d'una vegada: sobres, sachets, càpsules, terrines, bosses, plàstics, ampolles, bricks, etc. 

Per a obtenir més informació consulta la guia interpretativa de la Llei 8/2019 de residus del sector HORECA.

No es pot distribuir cap tipus de beguda en envasos d'un sol ús (ampolles de plàstic, bricks, ampolles de vidre no reutilitzables, tasson d'un sol ús, etc.) en instal·lacions en les quals s’ubiquin activitats o serveis desenvolupats per les administracions i ens públics. Tampoc es podran vendre mitjançant màquines expenedores o de vending.

En els centres sanitaris i educatius es permet, alternativament a la instal·lació de fonts d'aigua potable, la comercialització d'aigua en envasos d'un sol ús. En cas que s'hagin de dispensar gots, aquests hauran de ser preferentment reutilitzables o, subsidiàriament, compostables.