residus@caib.es

FAQS. Administració i instal·lacions públiques

Instal·lacions públiques

Aquelles en les quals s’ubiquin activitats o serveis desenvolupats per les administracions i ens públics, de forma directa o indirecta (mitjançant contracte o concessió).

Exemples:

• Transport: aeroports, ports, estacions d'autobús, estacions de tren i metro, etc.

• Salut: hospitals, centres de salut, etc.

• Educació: universitat, centres d'FP, instituts, col·legis, escoles, biblioteques, etc.

• Administració: espais pertanyents al Govern estatal i els seus ministeris, Govern Balear i les seves conselleries, consells insulars, ajuntaments, empreses públiques, fundacions, concessionàries públiques, etc.

• Social: albergs, residències, centres ocupacionals, centres penitenciaris, etc.

• Cultura i Esport: centres esportius, teatres, museus, casals, etc.

A partir del 20 de març de 2021, no es pot distribuir cap tipus de beguda en envasos d'un sol ús: ampolles de plàstic, briks, llaunes, ampolles de vidre no reutilitzables, tassons d'un sol ús, etc..

Les begudes s’hauran de distribuir en envasos reutilitzables: barrils amb dispensadors, tassons i botelles de vidre reutilitzables (una vegada utilitzades, s'han d'emmagatzemar i retornar a la distribuïdora per a la seva reutilització) o altres formats emplenables.

Les cafeteries, restaurants i altres similars que duguin a terme la seva activitat en aquests espais han de complir amb aquesta obligació. Tampoc es podran distribuir begudes en envasos d'un sol ús mitjançant màquines expenedores o de venda automàtica.

 

Sí, a partir del 20 de març de 2021. Alternativament, es podrà subministrar aigua en envasos reutilitzables.

De manera excepcional, en els centres sanitaris i educatius sí que es permet la comercialització d'aigua en envasos d'un sol ús.

A partir del 20 de març de 2021, és obligatori l'ús de productes de neteja naturals (vinagre, sabó natural, llimona, alcohol etílic, glicerina, etc.) i/o ecològics amb certificació (Ecolabel, Ecocert, Nordic Swan, etc.) a totes les contractes i compres públiques, sempre que hi hagi productes d'aquestes característiques en el mercat.

Principals: paper, metall, plàstic, vidre i matèria orgànica.

Específics: podes, tèxtils, olis vegetals usats, aparells elèctrics i electrònics, voluminosos, residus amb característiques de perillositat (pintures, netejadors, olis, bateries, líquids inflamables, plaguicides, etc.) i residus de construcció i demolició.

L'incompliment de les obligacions de separació en origen, així com el lliurament en condicions que impedeixin o dificultin el tractament i valorització posterior, tenen consideració d'infracció lleu i se sancionen amb multes d'entre 300 i 9.000 €

Mitjançant bosses compostables, d'acord amb la norma UNE EN 13.432:2001. Existeixen bosses compostables de gran capacitat: 50, 70, 100 litres, etc., en cas que es necessitin.

Els residus domèstics no perillosos i perillosos hauran de recollir-los els ens municipals (ajuntaments).

Els residus comercials no perillosos, aquells generats per l'activitat comercial de l'establiment, s'han de recollir i gestionar mitjançant un gestor privat o, en cas que existeixi, mitjançant el sistema públic (municipal) de recollida i gestió de residus comercials.

És important tenir en compte que, per qüestions d'eficiència, els ajuntaments poden imposar la incorporació dels productors de residus comercials al seu sistema de recollida i gestió.

Per a la recollida i tractament dels residus perillosos comercials s'ha de contractar un gestor privat.

Ajuntaments

Bloc 1: Recollida de residus

Els residus domèstics generats en els domicilis de la ciutadania, comerços i serveis. És a dir:

• Paper i cartó
• Vidre
• Plàstic
• Metall
• Aparells elèctrics i electrònics domèstics
• Voluminosos
• Residus de construcció i demolició (d'obra menor, amb volum inferior a dos metres cúbics
• Matèria orgànica compostable
• Poda
• Oli vegetal usat
• Tèxtils
• Residus perillosos: piles i acumuladors de níquel-cadmi, pintures i vernissos de base orgànica, envasos de productes químics per a netejar (lleixiu, amoníac, salfumant), cartutxos de tinta o tòners, fluorescents, etc.)

Mitjançant bosses compostables, d'acord amb la norma UNE EN 13.432:2001. Existeixen bosses compostables de gran capacitat (50, 70, 100 litres, etc.) en cas que es necessitin


• S'utilitzaran o combinaran els més adequats (contenidors, porta a porta, deixalleries, recollides específiques, etc.), en funció de les característiques de cada municipi, per a garantir els objectius de recollida selectiva de la Llei 8/2019, de 19 de febrer, de residus i sòls contaminats de les Illes Balears (article 2.2).

• No anònims i que es regeixin pel principi de pagament per generació.

• Es poden adaptar els sistemes de recollida actuals per a recollir més d'un material en una sola fracció, sempre que es garanteixi la separació posterior adequada, no es perdi la qualitat dels materials i no impliqui un cost superior.

• El contenidor groc d'envasos lleugers podrà emprar-se també per a la recollida de plàstics i metalls quan el consell corresponent així ho disposi en els plans directors sectorials i les infraestructures necessàries per al tractament d'aquests residus estiguin preparades.

• Aquells que garanteixin que a la fracció orgànica no hi hagi un percentatge d'impropis superior al 5% en pes (10% en nuclis de població mitjans i grans).

• Aquells en els quals els contenidors i àrees d'aportació, que es trobin fora del nucli urbà, s'adeqüin estèticament al seu entorn, especialment en zones d'especial interès i de protecció ambiental.

• Aquells que evitin la ubicació de contenidors aïllats que constitueixin un focus d'abocaments incontrolats.

Els residus comercials no perillosos i els domèstics no perillosos de les indústries, sense perjudici que els productors d'aquests residus puguin gestionar-los per si mateixos. Ara bé, si s'estableixen aquests sistemes de gestió, els ajuntaments poden obligar els productors dels anteriors residus a incorporar-se a aquests per qüestions d'eficiència i eficàcia.

Bloc 2: Compostatge domèstic i comunitari

Aquelles que siguin de compostatge comunitari i que compleixin amb els requisits de l’article 30 de la llei balear de residus 8/2019. Obtinguda l'autorització municipal pertinent, els centres de compostatge comunitari hauran de presentar una comunicació prèvia i una declaració responsable de la seva activitat davant l'òrgan competent en matèria de residus del Govern de les Illes Balears (Direcció General de Residus i Educació Ambiental).


1. Els bioresidus compostats només poden procedir dels domicilis o jardins de les persones usuàries de la instal·lació. Només el material estructurant pot tenir altres procedències (restes de podes de parcs i jardins públics, palla, restes agrícoles i similars).

2. El compost resultant només el podran utilitzar les persones usuàries de la instal·lació i no es podrà comercialitzar a tercers.

3. La capacitat màxima de les instal·lacions no pot superar els 20 m³, comptant el volum dels compostadors, però no del material estructurant, que podrà disposar com a màxim de 10 m³ més per al seu emmagatzematge.

4. Mantenir una distància mínima de 15 metres a zones habitades i espais sensibles, disposar de mesures per a evitar males olors i l'accés d'animals, i estar sota la responsabilitat d'una persona, que s'encarregarà de supervisar el seu ús i funcionament.

En tal cas, els centres de compostatge comunitari s'hauran d'autoritzar segons el règim d'autorització de les activitats de producció i gestió de residus de la Llei 22/2011, de residus i sòls contaminats, ja que tindran consideració de gestor de residus.

Els ajuntaments han d'assegurar que les instal·lacions de compostatge comunitari i domèstic produeixen un compost de qualitat, amb les condicions d'higiene, característiques fisicoquímiques, paràmetres biològics i contingut d'impropis adequats. Així mateix, han de promoure la implantació d’aquestes instal·lacions en els seus municipis.

A continuació us proposem algunes idees:

Compostatge domèstic

• Prestar als ciutadans el material necessari per a fer compost a casa.

• Difondre material informatiu de com fer compost i dels seus beneficis (fullets, guies, etc.).

• Promoure cursos, tallers o concursos de compostatge domèstic.

• Tarifes de residus reduïdes.

Compostatge comunitari

• Subvencionar projectes de compostatge comunitari que incloguin el muntatge i la supervisió de la instal·lació i formació específica per als usuaris.

• Promoure aquests projectes entre els veïns del municipi, escoles (eina educativa), horts comunitaris i altres col·lectius o espais públics que generin una elevada quantitat de residus de matèria orgànica. També en l’àmbit privat, especialment en els establiments del sector HORECA del municipi.

• Cercar subvencions per dur a terme aquests projectes.

• Difondre material informatiu sobre com fer compost, els seus beneficis i els tràmits burocràtics que s’han de fer per autoritzar instal·lacions de compostatge comunitari.

• Prèvia autorització de la Direcció General de Residus i Educació Ambiental, dinamitzar la comercialització o permuta del compost produït.

• Tarifes de residus reduïdes

Exemples d'experiències municipals de compostatge domèstic i comunitari:

Bloc 3: Deixalleries

3.1: Competències i Instal·lacions

1. Gestionar i fomentar els seus serveis:

• recollida separada de residus domèstics (perillosos i no perillosos).

• recepció i emmagatzematge selectiu de productes usats i residus destinats a la seva reutilització o preparació per a la reutilització.

• dur a terme activitats de preparació per a la reutilització de residus.

2. Regular les seves normes de funcionament a través de les ordenances.

3. Complir les prescripcions tècniques que aprovi el Govern Balear i les autoritzacions previstes per la normativa sectorial en matèria de residus.

3.2: Gestió dels residus

Obligatòriament: residus domèstics, perillosos i no perillosos. També s’han de recepcionar i emmagatzemar de manera separada documents o materials que puguin tenir valor històric o cultural, que hauran de ser lliurats a les entitats corresponents per a la conservació del patrimoni (arxius, instituts especialitzats, universitats, etc.).

Opcionalment: residus d'origen comercial i/o industrial, d'oficines i serveis, fixant les taxes pertinents, si escau.

.

• Residus industrials que per la seva naturalesa, quantia i composició no siguin comparables als residus domèstics.

• Restes de medicaments i residus sanitaris procedents de clíniques, hospitals, farmàcies o veterinaris.

• Restes d’animals morts, productes de decomisos i residus ramaders i agrícoles en grans quantitats i excrements d’animals.

• Residus d’activitats mineres o extractives.

• Residus radioactius o explosius.

• Qualsevol altre residu que es pot considerar perillós i/o inadequat pel seu emmagatzematge a la deixalleria.

Complint les normes generals i específiques que regulen els diferents tipus de residus. Aquests criteris es resumeixen, a partir de la pàgina 8, en la Guia Tècnica per a la implantació i gestió de deixalleries.

A un gestor autoritzat, que garanteixi, preferentment, la seva valorització material o, en cas que no sigui possible, energètica.

El trasllat dels residus s’ha de realitzar per empreses autoritzades.

Són requisits aplicables a tots els trasllats de residus els documents establerts en el Reial Decret 553/2020, de 2 de juny, pel que es regula el trasllat de residus a l’interior del territori de l’Estat, i en el capítol IV de la Llei 8/2019, de 19 de febrer, de residus i sòls contaminats de les Illes Balears. Aquests documents associats als trasllats són: el contracte de tractament, el document d’identificació i, quan ho estableixi la norma, la notificació prèvia. Així mateix, s’ha de planificar i coordinar la seva retirada (terminis, etc.) i s’ha d’organitzar la documentació que demostri el lliurament de cada residu als gestors autoritzats.

L’operador de la instal·lació ha de dur a terme un arxiu físic o telemàtic on es recullin per ordre cronològic la quantitat, naturalesa (incloure codi LER), origen, destí, i mètode de tractament dels seus residus; quan procedeixi s’inscriurà també, el mitjà de transport i la freqüència de recollida. A l’arxiu cronològic s’incorporarà la informació continguda a l’acreditació documental de les operacions de producció i gestió de residus. Aquestes dades s’han d’enviar, periòdicament, a l’ens municipal responsable de la instal·lació. Es guardarà la informació recollida durant, com a mínim, tres anys.

3.3: Reutilització i preparació per a la reutilització

Com a mínim, aparells elèctrics i electrònics, voluminosos i teixits. Es disposa fins a l’11/05/2021 per complir amb aquesta obligació.

Són operacions de comprovació, neteja i reparació de productes o dels seus components que permeten la seva reutilització sense cap altra transformació prèvia.

Sí, com a mínim, d’aparells elèctrics i electrònics, voluminosos i teixits. Es disposa fins a l’11/05/2021 per realitzar aquesta activitat.

Sí, es poden realitzar de manera independent o mitjançant acords amb altres deixalleries o centres específics.

En el cas dels RAEEs, l’annex IX del Reial decret 110/2015 estableix que els centres de preparació per a la reutilització han de disposar d’una xarxa comercial al públic que informi que els aparells que es venen són recuperats a partir de RAEE, a més d’un servei postvenda de garantia i reparació dels aparells venuts.

Respecte a la resta de productes, el Reial decret legislatiu 1/2007, de 16 de novembre, estableix que, en el cas de venda professional, tots els productes de consum (béns mobles) tenen una garantia legal. Per tant, les persones físiques o jurídiques que duguin a terme la preparació per a la reutilització han de respondre pels defectes que presenti el producte venut. En canvi, en les transaccions entre privats no existeix cap garantia i el comprador no està protegit per la normativa bàsica que regula les garanties dels productes de consum. Per aquest motiu es recomana que s’especifiquin les garanties donades en cada un dels productes.

Sí. Estan sotmeses a les obligacions derivades de la normativa en matèria residus pel fet de ser operacions de tractament de residus. Per tant, s’ha de sol·licitar autorització de gestor de residus al Servei de Residus i Sòls Contaminats de les Illes Balears.

Per obtenir l'autorització per a la preparació per a la reutilització de RAEEs s’haurà de donar compliment al Reial decret 110/2015, de 20 de febrer, especialment als requisits tècnics establerts en el seu annex IX.

S’ha de dur a terme un registre, diferenciat, de la quantitat (en pes) dels productes destinats a reutilització i dels residus que s’han aconseguit prepar per a ser reutilitzats.

D’acord amb el Reial decret 110/2015, de 20 de febrer, en el cas del RAEE reparats s’ha de realitzar un registre dels destinats al mercat de segona com a AEE, en el qual s’indicarà: les unitats, el tipus d’aparell, la marca i el número de sèrie, així com l’origen i la destinació.

Bloc 4: Programes locals de prevenció i gestió de residus

És un document en el qual es plantegen una sèrie d'accions per a reduir la generació de residus, i la seva perillositat, en un o diversos municipis. Aquestes mesures han de tenir en compte la gestió i situació dels residus del territori en el qual s'aplica, i als sectors econòmics estratègics d’aquest.

Introducció

Antecedents en prevenció de residus

Diagnosi de la gestió de residus

Àmbits d'aplicació

Objectius

Calendari d'aplicació

Recursos tècnics i econòmics

Balanç econòmic

Resultats

Seguiments i avaluació del pla

Tenen una vigència màxima de 6 anys.

El procediment per a elaborar i aprovar els programes de prevenció de residus és el mateix que es preveu en la legislació de règim local per a les ordenances.

Ara bé, s'haurà de sol·licitar informe al consell insular respectiu o al Govern de les Illes Balears, depenent del tipus de residus que es vulguin minimitzar (perillosos o no perillosos), per a assegurar que els programes de prevenció s'adaptin als plans directors autonòmics i insulars. En cas que no s'emeti l'informe, després d'un mes de la sol·licitud, es pot continuar amb la tramitació del programa.

Bloc 5: Costs, Tarifes i Pagament per generació

• La recollida, transport i tractament de cadascuna de les diferents fraccions de residus.

• Les accions de conscienciació i comunicació relacionades amb bones pràctiques en la gestió dels residus.

• Totes les infraestructures necessàries, especialment el servei de deixalleria i de preparació per a la reutilització, amb tots els costs associats.

• La vigilància i inspecció de totes les operacions anteriors.

Els serveis de gestió de residus han d'estar autofinançats i no poden ser deficitaris.

S'han d'establir per a cada tipologia de residu, en funció de la quantitat generada i dels impropis. Una vegada establerts s'han de posar, de manera separada, en coneixement de la ciutadania.

Les taxes i les tarifes dels serveis prestats han d'estar fixades per les ordenances corresponents i han d'aplicar sistemes de pagament per generació de residus.

Són sistemes que permeten atribuir un cost als ciutadans o empreses d'acord amb la quantitat, aproximada, dels residus que generen, de tal manera que els que separen correctament i redueixen els seus residus paguen menys.

Establint tarifes diferenciades o reduïdes per a:

• el compostatge domèstic o comunitari.

• accions de prevenció de residus, preparació per a la reutilització i correcta separació de residus dutes a terme per la ciutadania i empreses.

• la separació de la matèria orgànica, en les seves fases inicials.

• les persones i les unitats familiars en situació de risc d'exclusió social.

Es destinarà per a finançar projectes que contribueixin a millorar la gestió dels residus. El repartiment de la recaptació serà insular, és a dir, el que es recapti a una illa es reinvertirà en aquella mateixa illa

Tots els que es realitzin per la gestió (transport, tractament, etc.) dels residus dels productes que posen en el mercat.

Les elaborades per l’IBESTAT, en la darrera revisió que hagi fet, tenint en compte l’IPH (índex de pressió humana) per al període corresponent.

Des del 22 de febrer de 2019

Envasos industrials i comercials (envasos secundaris, productes en formats especials, de mida gran, etc.), que estaven exclosos d'aquesta obligació per la Llei 11/1997, d'envasos i residus d'envasos.

A partir del 20 de març de 2021

Càpsules d'un sol ús no compostables i encenedors d'usar i llençar de més de 3.000 enceses.

A partir del 20 de març de 2025

Maquinetes d'afaitar reutilitzables que no siguin d'ús sociosanitari.

A més de continuar finançant la recollida i tractament dels residus d'envasos domèstics destinats a valorització (material o energètica), inclosa la part proporcional pels residus d'envasos recollits no selectivament (fracció rebuig), els SRAP d'envasos domèstics, com a novetat, també han de finançar la recollida de residus d'envasos procedents de la neteja viària i d'altres espais com les platges.

Bloc 6: Educació, Conscienciació i Prevenció de residus

S'ha d'informar i conscienciar a la ciutadania sobre les conseqüències negatives de la generació de residus per al medi ambient, la importància de la prevenció de residus o la separació correcta d'aquests, entre altres temes inclosos l'article 8 de la llei.

S'han de promoure cursos de formació i especialització per al personal de l'administració.

Des del 22 de febrer de 2019, un 1% del pressupost dels contractes de recollida i/o tractament de residus, motiu de licitació pública, s'ha de destinar a mesures de formació i sensibilització ciutadana sobre els temes recollits a l’article 8 de la llei. Aquestes accions les haurà d’efectuar l’adjudicatari del contracte.

Des del 22 de febrer de 2019:

• Informar els ciutadans en tot allò que fa referència als residus que generen els seus productes: reutilització, reciclatge, valorització, eliminació, riscs de contaminació, etc. Aquestes accions es duran a terme en col·laboració amb els sistemes de responsabilitat ampliada del productor i centres de tractament de residus.

• Establir objectius qualitatius en la producció de residus.

• Incorporar criteris de prevenció en els procediments de contractació pública.

• Tenir en compte en els concursos públics de licitació la compra pública de productes reutilitzables i/o reciclats.

• Incorporar en les ordenances municipals mesures de prevenció i minimització de l'abandó de residus a la costa, com les llosques de tabac, envasos, objectes oxidats i altres d'ús habitual a les platges.

A partir de l'1 de gener de 2021:

• Utilitzar productes de neteja naturals i/o ecològics amb certificació en totes les contractes i compres públiques, sempre que existeixin productes d'aquestes característiques en el mercat.

• Deixar de distribuir, en instal·lacions i esdeveniments públics, begudes en envasos d'un sol ús (ampolles de plàstic, briks, llaunes, ampolles de vidre no reutilitzables, gots d'un sol usos etc.). En aquests espais també s'han d'instal·lar fonts d'aigua potable o subministrar aigua en envasos reutilitzables.

Certificant que les empreses contractades compleixen amb totes les seves corresponents obligacions en matèria de residus, vinculades amb la Llei 8/2019, de 19 de febrer, de residus i sòls contaminats de les Illes Balears, i altres normes de residus estatals i europees.

També establint requisits específics, més enllà dels legals, que minimitzin la generació de residus. Per a això s’hauran de tenir en compte els potencials residus que pot generar, durant la seva activitat, l’empresa contractada, i implantar mesures vinculades amb la: reducció (en termes de quantitat i perillositat), reparació, reutilització, compostatge, reciclatge o la compra local de productes i/o serveis.

Les recollides a l’article 22, per exemple:

• la venda i compra a granel
• l’ús de productes duradors, eficients, reparables i reciclables
• la disminució dels productes d’un o pocs usos
• activitats de reparació i reutilització
• l'ús de productes d'higiene femenina reutilitzables i/o biodegradables
• la correcta separació dels residus
• l’ús d’envasos retornables
• altres recollides en aquest article

Mitjançant incentius econòmics, subvencions, campanyes de sensibilització, recursos informatius i educatius, esdeveniments i activitats de conscienciació, compra pública de productes que generin pocs residus (reutilitzables, retornables, fàcilment reciclables, no perillosos o tòxics), etc.

Bloc 7: Inspecció, infraccions i sancions

Les que es recullen en el Capítol III (Règim sancionador) de la llei balear de residus. Els ajuntaments han de tipificar les que els corresponguin en l'àmbit de les seves competències, a través de les ordenances.

Es disposa fins a l'11 de maig de 2021 per a adaptar les ordenances municipals als preceptes que estableix la llei balear de residus.

De manera directa: a través de la policia local, inspectors ambientals, etc.

De manera indirecta: mitjançant els ens contractats per a la gestió municipal dels residus.

Per dur a terme aquestes activitats es disposen de les facultats següents:

• Accedir lliurement, amb l'acreditació prèvia i sense necessitat d'una notificació prèvia, a les instal·lacions i les dependències on es desenvolupi l'activitat inspeccionada.

• Requerir tota la documentació que es consideri necessària relacionada amb el motiu de la inspecció, i obtenir còpies o reproduccions.

• Prendre o treure les mostres que es considerin necessàries relacionades amb el motiu de la inspecció.

• Practicar les proves, les recerques o els exàmens necessaris per a comprovar directament el compliment de la normativa en matèria de residus.

Un estudi de gestió de residus, d'acord amb les previsions de l'article 6.1 del Reial decret 105/2008.

Aquest estudi s'haurà d'enviar al Govern Balear perquè faci la supervisió i aprovació en els casos següents:

• Demolicions d'edificis d'habitatges plurifamiliars i assimilables, naus industrials i instal·lacions esportives de gran volum.

• Obres amb un pressupost d'execució de demolició superior a 500.000 euros.

• Totes les que considerin els mateixos ajuntaments per la seva rellevància, entitat o perillositat especial.

Els establiments que generin més de deu tones a l'any de residus perillosos o més de mil tones a l'any de residus no perillosos han de presentar un estudi de minimització en la producció de residus per obtenir llicències d'activitats i ambientals.

Aquest estudi ha d'estar aprovat pel Govern Balear i té una vigència de 4 anys.

Bloc 8: Objectius i dades

Prevenció

• Reduir un 10% abans de 2021 i un 20% abans de 2030 la generació de residus respecte a l'any 2010, basant-se en els quilograms per habitant i any calculats d'acord amb l'índex de pressió humana (IPH).

• Establir un percentatge màxim del 10%, abans de l'any 2030, en l'eliminació de residus mitjançant dipòsit en abocador.


Separació, Reciclatge i Reutilització

• Augmentar, abans de l'any 2021, com a mínim, fins a un 50% del pes i per a cada fracció, la preparació per a la reutilització i el reciclatge conjuntament de materials com a paper, metalls, vidre, plàstic i bioresidus dels residus domèstics i comercials. Aquest percentatge haurà de ser d'un 65% l'any 2030.

• Augmentar, abans de l'any 2021, fins almenys un 70% del pes, la preparació per a la reutilització, el reciclatge i la valorització material dels residus no perillosos de la construcció i la demolició, amb exclusió del material en estat natural definit en la categoria 17 05 04 de la Llista europea de residus. Aquest percentatge haurà de ser del 80% en 2030.

• Donar compliment, respecte als residus d'aparells elèctrics i electrònics, als objectius mínims anuals de recollida separada fixats per a l'Estat tant per als domèstics com per als d'origen professional.

Reciclatge d'envasos

• Reciclar com a mínim, abans de l'any 2030, un 75% dels residus d'envasos no industrials, entenent com a tals la valorització material dels generats.

Reutilització

• Aconseguir, abans de l'any 2025, l'objectiu del 3% de preparació per a la reutilització del total de residus domèstics gestionats, i un 5% l'any 2030. Aquests percentatges s'hauran d'aconseguir igualment i separadament per als residus comercials i per als residus industrials, sense tenir en compte la fracció orgànica dels residus domèstics ni la poda.

• Aconseguir per a l'any 2030 els següents objectius de reutilització d'envasos de beguda en el canal HORECA: 1.) Aigües envasades: reutilització d'un 40% dels envasos. 2.) Cervesa: reutilització d'un 80% dels envasos. 3.) Begudes refrescants: reutilització d'un 70% dels envasos.

• Aconseguir per a l'any 2030 un 15% de reutilització per als envasos emprats en canals de consum diferents del canal HORECA.

• Establir, en relació amb els vehicles fora d'ús, uns percentatges de preparació per a la reutilització i la comercialització de peces i components que comportin, almenys, un 10% l'any 2021 del pes total dels vehicles tractats. Per a 2026, aquest percentatge haurà d'augmentar fins al 15%, i per al 2030 fins al 20%.

Malbaratament alimentari

Reduir fins al 50% el malbaratament alimentari per a l'any 2030 en relació a l'any 2020.

Utilitzant la metodologia de càlcul que publicarà l'Institut Balear d'Estadística de les Illes Balears i en la pàgina web de l'òrgan competent en matèria de residus del Govern de les Illes Balears (Direcció General de Residus i Educació Ambiental).

S'ha d'enviar, durant el primer trimestre de l'any (abans de l'1 d'abril), un informe sobre la gestió municipal de residus durant l'any anterior, incloent-hi les dades desglossades segons el model de l'annex 7 de la llei balear de residus 8/2019.

Aquest tràmit es farà en línia, mitjançant l'adreça de correu electrònic següent: residus@caib.es